diumenge, 20 d’agost de 2017

Estanys de la Pera (2.335 m) Tosseta de la Caülla (2.836 m) Pic del Sirvent o Tossal Bovinar (2.842 m)

Dissabte 19 d’agost de 2017

Hora de sortida: Sis del matí.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya.

Temps aproximat: 6 h (15 km)

Desnivell: 950 m

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i per l’autopista Terrassa – Manresa i després l’eix del Llobregat anirem fins a Berga i seguirem fins al túnel del Cadí on ens aturarem a fer el tallat. Després anirem fins a Bellver de Cerdanya i d’aquí anirem fins a Martinet on agafarem la carretera que ens portarà fins a Lles de Cerdanya. Abans d’arribar a Lles, ens desviarem a l’esquerra en direcció a Arànser.

Arànser (1.470 m) és un poble situat al fons de la vall, per on transcorre el riu del Molí, que baixa dels estanys de la Pera. Antigament disposava de castell. L’església parroquial, romànica, està dedicada a Sant Martí. En el temple s’ha trobat una marededéu policromada que actualment és al Museu d’Art de Girona. Lloc llegendari, avui disposa d’hostal i de pistes d’esquí nòrdic.

Sortirem del poble per una pista asfaltada que comença a fer marrades per la vall. Travessarem uns prats i arribarem a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic. La pista esdevé de terra i continua amunt fins al prat de Miró (refugi forestal), d’on una altra pista a l’esquerra es dirigeix a Bescaran (Alt Urgell). Nosaltres seguirem per la dreta. Noves llaçades permeten superar una graonada i arribar el pas de la Pera, d’on descendirem fins a les Pollineres i enllaçarem amb la pista que prové de Cap del Rec pel refugi del Pradell.  


Itinerari: Deixarem els cotxes a les Pollineres i per una forta pujada arribarem al prat de l’Orri de l’Anís i pel bosc de pi negre. Deixarem a l’esquerra l’estany Inferior de la Pera, força bonic, i pujarem pels darrers pendents fins a atènyer el replà on està situa l’estratègic refugi (50 m)



Refugi dels Estanys de la Pera (2.335 m). Pujarem en sentit NE per anar a buscar una suau comella per on baixa un petit torrent. Pujada còmoda pels prats de la dreta.


Deixarem el GR a l’esquerra, arribarem a un clot i al torrent, el travessarem i ens enfilarem per la dreta del torrent que ve d’un grup de roques. Arribarem a la comella, i anirem pujant per la dreta del clot de la Colilla fins el coll, allà girarem a l’esquerra en direcció al cim.

Planell superior (1 h des de el refugi). Tenim davant el clot de la Caülla. Girarem a l’esquerra i guanyarem l’ampli cim per pendents herbats.

Tosseta de la Caülla o pic dels Estanyons (2.836 m – 2 h 15 m). Escarpada paret granítica al N. Privilegiat mirador, ja que és la darrera muntanya que supera els 2.800 m abans d’arribar al riu Valira. A més, també supera força en alçària el pic de Perafita i el Monturull, els quals es veuen bastant ensotats. L’espectacle és senzillament formidable.


El Pic dels Estanyons és un cim molt senzill i assequible ja que te una pendent força suau, a més de ser una de les ascensions més curtes de la zona.

Muntanya de força alçada ja que supera els 2.800 metres Amb una espectacular i feréstega banda N. Ens ofereix una extraordinària vista, al N., la vall del Madriu amb els seus estanys, al W. veiem la Maladeta, el Pallars i la Pica d’Estats, al S. hi ha una excel•lent vista del Cadí amb el Pedraforca al darrera.

Baixarem sense problemes al coll immediat.

Portell del Sirvent (2.790 m – 2 h 45 m). Pas assequible pels dos vessants. Continuarem per la carena o una mica a la dreta (camí marcat). Davant tindrem un coll pedregós. Pujarem primer el cim situat a l’esquerra per uns fàcils pendents herbats.

Pic del Sirvent N (2.836 m – 3 h). Ferma paret davant, força vertical. Excel·lent panorama de la vall del Madriu amb els seus estanys.

Tornarem al coll i pujarem al cim immediat al S, una mica més elevat però també més pla. Munt de rocs al punt culminant.

Pic del Sirvent (*) o Tossal Bovinar (2.842 m – 3 h 15 m). Bon mirador del Cadí, que contemplem en tota l’extensió. El cim és un dilatat altiplà pedregós lleugerament inclinat al S.

Vàrem fer aquest cim el 22 de juliol de 2006, en la sortida de final de temporada. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com.es/2006/07/pic-de-sirvent-cerdanya.html

Tracks: Fins al Pic dels Estanyons (o Tosseta de la Caülla): https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=104030 


Observacions: Excursió d’alta muntanya sense dificultats especials, propera al refugi dels Estanys de la Pera, situat a força alçada, la qual ens acosta als cims elevats. De fet, aquest refugi, guardat de juny a setembre i amb capacitat per a 36 places i on es pot dinar, és un excel·lent punt de partida per a ascensions a muntanyes circumdants o per a travesses o per cims, com la clàssica fins a la tossa Plana de Lles.

Freqüentats a l’estiu, els estanys de la Pera estan emplaçats en un lloc que sense ells fóra inhòspit, a l’extrem nord-occidental de la Cerdanya. Si avui són turistes i excursionistes els qui hi van, fins no fa pas gaire temps ho feien els pastors i els contrabandistes. Descansar pels voltants de l’estany superior, poblats per boscos de pi negre amb matolls de neret, després d’una ascensió com aquesta, resulta un excel·lent al·licient.

Una tranquil·la ascensió al capdamunt de la Cerdanya on la solitud esdevé un privilegi per als sentits.

Dinarem a Travesseres, al restaurant Cal Lliuret. Telèfon: 629 72 61 65, web: http://callliuret.com/callliuret-cat/index.html on farem un tast dels seus excel·lents arrossos. Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.


(*) Pic de Sirvent o Tossal Bovinar?

Algunes observacions respecte al nom del cim.

1.     El llibre del bon amic Manel Figuera “La Cerdanya, rutes i passejades” tercera edició (desembre/1999) en les seves pàgines 241 a 244, excursió nº. 48 (lloc d’on jo trec la ressenya) parla de Pic del Sirvent o tossal Bovinar de 2.842 m d’alçada. En la mateixa ressenya, també parla de Tosseta de la Caülla o pic dels Estanyons de 2.835 m. Caldria aclarir si el fet de donar dos noms al mateix cim és per que realment té i se’l coneix amb un dels dos noms, o perquè l’autor no té clar el nom real del cim. Per internet a la pàgina web: http://www.baqueira.com/rutas/ca/Ruta26.htm manté la mateixa versió que al llibre.




2.     El mapa de l’editorial Alpina (edició del 1996) el cim que vàrem fer l’anomena també amb els dos noms. Les ressenyes també estan fetes per en Manel Figuera.


En edicions posteriors, podem veure que l’Editorial Alpina situa el Pic de Sirvent més a l’esquerra, just damunt d’on vàrem esmorzar i el segon pic que nosaltres vàrem fer l’anomena sols com a Tossal Bovinar.


3.     Els mapes del ICC coincideixen amb aquesta darrera versió de l’editorial Alpina.


Tot i que malauradament no sempre l’ICC l’encerta (veure les imatges adjuntes amb diferent “zoom” en el que l’alçada del Pic de la Colilla varia 1 m...) tot i que acceptem la solvència de l’ICC com a ens oficial.



4.     L’Institut d’Estudis Ceretans, a la seva web: http://www.ddgi.cat/iec/publicacions/diversos/la_cerdanya_tots_els_cims.html fa referència al llibre “La Cerdanya, tots els cims” també del Manel Figuera, i publica l’índex del llibre; al sector 7 nº. 62 cita: “Pic de Sirvent – 2.842 m)




5.     A la publicació: “Principals topònims de la línia de delimitació de la Cerdanya” també de Manel Figuera... pàgina 52 el nostre prolífic expert relaciona els cims (de dreta a esquerra seguint la carena): “Tossal Bovinar o Pic de Sirvent” i després “Tosseta de la Caülla (o Colilla?) i tot seguit: “Tossa del Sirvent”.




6.     El mapa del “Instituto Geográfico Nacional” (IGN) espanyol coincideix amb el de l’ICC.


7.     El 22 de juliol de 2006 ja vàrem fer el Pic del Sirvent i a la foto del cim http://maifemcim.blogspot.com.es/2006/07/pic-de-sirvent-cerdanya.html es pot veure que és el mateix que hem fet aquest cop. Ens hem equivocat dos cops?




Conclusió:

a)     Excepte a l’ICC, a tot arreu ens surt en Manel Figuera com autor i l’única esmena aparent és en la darrera versió de l’Alpina. La resta de documents deixen clar que el cim que vàrem fer és el Pic de Sirvent o Tossal Bovinar.
b)    En qualsevol cas, l’alçada del Pic de Sirvent o Tossal Bovinar és de 2.842 m i la del Pic de Sirvent (segons l’ICC) en té 2.746 m. Per tant nosaltres vàrem fer el Sirvent més alt!

Resum: Vàrem fer el pic més alt i l’arròs estava de mort!