dissabte, 6 de juliol del 2002

Pic i estany de la Muga (2.860 m.)

6 de juliol de 2002.

Hora de sortida: Sis del matí.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya (Vall de la Llosa).

Temps aproximat: 7 h.

Desnivell: 800 m.

Dificultat: Difícil.


Itinerari: Agafarem l’autopista Terrassa – Manresa (pararem a fer el tallat a l’Àrea de servei de Montserrat) seguirem direcció al túnel del Cadí, Lles de Cerdanya i Can Jan de la Llosa a la vall de la Llosa.


La Muga, 2.860 metres, és un dels pics de la Cerdanya més desconeguts i injustament oblidats. Sense presentar unes característiques especials be mereix dedicar-li una excursió.

A grans trets podem situar-lo entre la Tossa Plana de Lles i el Puigpedrós, encara que molt més a prop del primer que del segon.

Exactament està en el marge nord de l'alta vall de la Llosa, una mica avançat de la línea fronterera i isolat per les quatre bandes. Al nord limita amb la vall Civera, a l'est i al sud amb la vall de la Llosa i a l'oest amb la Tosa Plana. Des d'aquest darrer pic surt una carena fins a la Muga que delimita un petit circ conegut com la vall de la Muga, on trobem els dos estanys del mateix nom.

Es un pic accessible per totes les seves vessants, encara que en cap cas l'excursió serà curta. A les guies marca dues rutes considerades como les seves vies normals.

Una surt de la cabana dels Esparvers, 2.063 metres, (on s'hi arriba seguint la pista que des de Prullans o Lles remunta tota la vall) i s'enfila per l'esperó NE del pic sense cap problema, potser nomes amb algun senzill pas de roca que pot donar interès a l'ascensió.

L'altra ruta surt dels estanys de la Muga i arriba al pic passant pel coll del mateix nom. Per anar a aquests estanys es pot partir de Cap de Rec o de la vall de la Llosa.

El cim és més aviat petit i gaudeix d'una excel·lent vista. Als nostres peus tenim els estanys i la vall de la Muga, que s'ajunta amb la llarga i indefinida taca verda de la vall de la Llosa. Més endavant la deliciosa i sedant plana ceretana queda emmarcada per la Tossa d'Alp`i el Cadí, per sobre del qual treu el nas el Pedraforca. A l'oest la vista queda limitada per la Tossa Plana, més alta que el nostre mirador. Però potser cap al nord és cap a on tenim la vista més interessant. Presidit per la Pica d'Estats totes les muntanyes d'Andorra i part de les del Pallars resten al nostre abast. En primer terme tenim vall Civera, que s’estén sota nostre. Es aquesta una vall curiosa. Neix a la cabana dels Esparvers i s’estén en marcada direcció oest - est, en contra de la clàssica disposició nord - sud, fins el coll de vall Civera, als 2500 metres. Per allí passa la frontera administrativa amb Andorra, i empalma amb la vall del riu Madriu, disposada casualment en el mateix sentit est - oest. Així la transició d'una vall a l'altra és gairebé imperceptible i al primer cop d'ull semblen un altiplà voltat d'una cadena de muntanyes al nord i sud, que les aïlla encara més. Vall Civera és petita i boscosa, mentre que la vall del riu Madriu és extensa i pelada, amb grans llacs. Són dues valls absolutament feréstegues, amb un encant que les fa mereixedores d'una futura visita.



Observacions: Tornarem a casa al voltant de les vuit de la tarda.