dimarts, 12 d’agost de 2008

Estany de Montmalús (2.440 m.)

Divendres 15 d’agost de 2008
Hora de sortida: sis del matí.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya - Andorra.

Temps aproximat: 6 h. 15 m.

Desnivell: 830 m.

Dificultat: Difícil.

Itinerari: A l’hora esmentada, sortirem en direcció a la Cerdanya. Agafarem l’autopista Terrassa – Manresa, seguirem direcció al túnel del Cadí (pararem a fer un tallat a l’àrea de servei del túnel). Un cop a la Cerdanya, anirem cap a Martinet (ens trobarem al pàrquing del costat del riu a les 8,30 h.), Lles i Viliella.

Viliella (1.550 m). Fins fa poc temps semblava condemnat a la desaparició, però la rehabilitació d’algunes cases per a noves residències fa pensar en una revifalla del poble. Església parroquial, romànica si bé molt restaurada, dedicada a sant Sebastià.

Cal sortir de Viliella per una pista que davalla pel bac Forcat i arriba davant mateix de cal Jan de la Llosa, on deixem el vehicle (3 km). Podríem accedir, poc abans de ser-hi, al molí de Salt i a una pista que prové de Coborriu de la Llosa, ja a l’altra banda del riu. Però aquesta variant no és aconsellable; la pista es troba en mal estat i ens perdríem el pas per la bonica masia, típica i clàssica de la Cerdanya.
0.00
Cal Jan de la Llosa (1.610 m). Ferm mas construït amb parets de granit. El travessem per un camí empedrat, molt antic, que baixa al riu de la Llosa i el creua per un no menys antic pont de pedra. Fem unes marrades i enllacem amb la pista de Coborriu.
0.10
Enllaç amb la pista. Trobem senyals vermells i blancs (GR 11-10). Veiem a l’esquerra, sobre unes roques moltonades (gastades i gairebé polides per les antigues glaceres), les ruïnes del castell de la Llosa, el qual vigilava la vall durant l’edat mitjana i bona part de la moderna. És probable que els seus murs fossin aprofitats per a la construcció de cal Jan de la Llosa, que té també un cert aire de fortalesa. Pendent pronunciat per atènyer un pla situat rere el castell. Som en una pineda de pi negre amb moixeres de guilla, bedolls i avellaners. Continuem ara per inclinació moderada. Destaca la cúpula de la Muga a la nostra esquerra. Ferm paisatge d’alta muntanya.
0.30
Barraca de la Farga. Queda en un prat a la dreta, sobre un marge. Veiem, poc més enllà, les ruïnes de la vella farga. Deixem una pista a l’esquerra i arribem, sempre per la dreta del riu (E), a un prat travessat pel torrent de Calm Colomer, que davalla de l’estany del mateix nom, enlairat a la dreta. Iniciem un seguit de llaçades a fi de superar una graonada.
1.00
Cap de la graonada. Passem un petit collet. Panorama cada vegada més bonic, amb el bony d’Engaït (2.747 m) presidint el fons de la vall. Deixem una pista a l’esquerra (itinerari 44) i continuem per la nostra, pràcticament planera.
1.20
Palanca de fusta. Travessem el riu de la Llosa i prosseguim per l’altra banda, sota els espadats de la Muga. Superem un petit ressalt, creuem un pradell i pugem a un segon graó.
1.40
Prat Xuixirà (2.011 m). Un dels llocs més bonics de la Cerdanya, representatiu de la solana com el prat de Cadí ho és de la baga. Indret d’equilibrada harmonia amb la silueta del bony d’Engaït per teló de fons. Veiem taules de granit, un oratori i les runes del refugi forestal, dinamitat l’any 1978. Aquest edifici, amb capacitat per a unes 20 places, era una excel·lent base d’ascensions per la zona. Acaba la pista i continuem per camí ben marcat. Travessem el riu de Vallcivera i arribem a la bifurcació de la vall, sota el bony d’Engaït.
2.00
Important cruïlla de camins: el GR 11-10, per on hem vingut; el GR 11, que prové del port de Vallcivera i es dirigeix a la portella dels Engorgs, i el que va, pel pas dels Rabadans, a la portella Blanca d’Andorra, on enllaça amb el GR 7. A la dreta, si travessem el riu per un pont de fusta anirem a la Cabana dels Esparvers (2.060 m). Encara pot servir d’aixopluc per a unes 6 places. Ampli prat en un lloc molt pintoresc. Nosaltres agafarem direcció al Port de Vallcivera. Passats uns 30 minuts, ens enfilarem seguint un torrent que, per la dreta del camí, baixa des de l’estany de Montmalús. Camí marcat amb fites i que en 30 minuts més, ens durà en forta pujada als:
3.00
Estanys de Montmalús. Dos estanys, primer un de més petit i tot seguit el principal, tots dos ja en terres andorranes. El més gran amb un petit refugi. Tornarem pel mateix camí.
Observacions: Formidable passejada per una de les valls més boniques i millor conservades de la Cerdanya, tot i els encara recents projectes d’un embassament per part d’una companyia hidroelèctrica i d’un túnel andorrà que comunicaria la vall amb l’estació d’esquí de Grau Roig. Cal recordar que la frontera amb Andorra, a la capçalera de la vall, no transcorre per les carenes de les muntanyes, sinó que n’arriba fins a mig vessant, per la qual cosa llocs físicament cerdans com l’estany de Montmalús pertanyen actualment al coprincipat pirinenc. La vall de la Llosa, antany, era una important via de comunicació cap a Andorra, el País de Foix i la vall de Querol. El port de Vallcivera ha esdevingut un pas freqüentat per contrabandistes fins fa relativament poc, a més de traginers, pastors i bandolers. El mateix podem dir de la portella Blanca d’Andorra, d’on per la vall de Campcardós hom podia dirigir-se a Porta. Però la Llosa ha estat força temps relacionada amb la mina de ferro de Pimorent, des d’on nombroses caravanes de traginers amb mules ben carregades transportaven el metall pel Pas de la Casa, el port de Font Negra i la portella Blanca fins a Viliella, Lles i Martinet. De l’antiga farga de la vall, a penes en queden vestigis.

La vall de la Llosa és la vall que recorre el riu de la Llosa des del seu naixement, sota els cims de més de 2.900 metres fins a que es troba amb el riu al fons de la vall de la Cerdanya a 1.000 metres.

És una vall on hi ha poca presència humana. Només algunes cases aïllades i un parell de pobles: Viliella i Martinet.

És una vall orientada Nord - Sud dins de la serralada dels Pirineus. Fa frontera amb França i Andorra.

Al llarg del seu recorregut hi ha un seguit de torrents i rius, així com nombrosos llacs, com els estanys de Vallcivera, el de Montmalús, el d'Engaït, o els de la Muga.

Les muntanyes que tanquen aquesta vall i la dels rius que l'alimenten tenen alçades entre els 2.700 i 2.900 metres d'alçada. Són els cims de Tossa Plana de Lles (2.916 metres), la Muga (2.860 metres), Montmalús (2.782 metres), Pic Negre d'Envalira (2.821 metres), entre d'altres.

La vall de la Llosa és una zona protegida. És una reserva natural. Hi ha espècies animals protegides com el trencalòs, la perdiu blanca, el gall fer (urugallo) o l'isard. També hi ha marmotes (marmota), cérvols, guineus, senglars, etc.

La vegetació és de bosc de roure martinenc a la part més baixa amb carrascar, i la part més important és de bosc de pi negre i prats alpins a les parts més altes.

La vall de la Llosa gaudeix de característiques pròpies del Pirineu central (morfologia glacial, estanys, roques granítiques, grans boscos de pi negre), però amb un caire eminentment mediterrani, salvaguardada dels corrents freds del nord per les muntanyes d’Andorra. Recomanem passejar-hi tranquil·lament, sense presses, per poder gaudir el sensacional paisatge, un dels més peculiars i definitoris de l’alta muntanya cerdana.

Tornarem a casa a les vuit de la tarda.