diumenge, 10 de gener del 2016

GR-92: Cala Calafat – L’Ametlla de Mar (28 m.)

Dissabte 9 de gener de 2016

Pel camí de ronda

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Ebre.

Temps aproximat: 3 h. 30 m. (9 km.)

Desnivell: 220 m

Dificultat: Normal.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada, agafarem l’autopista C-32 en direcció Tarragona i enllaçarem amb la l’AP-7. Un cop en aquesta autopista, ens pararem a fer el tallat a la primera àrea de servei que trobarem després de l’enllaç de les dues autopistes (El Médol).

Seguirem en direcció sud fins a la sortida de Vilaseca – Salou, on agafarem la A-7 en direcció a Castelló. Després d’uns quilòmetres, s’acaba l’A-7 i empalma amb la N-340. Passarem una sortida a l’Almadrava que no agafarem. La següent sortida, indicada com Calafat (just passat el punt quilomètric 1.119) és la que agafarem i entrarem a Calafat. Passarem per sota de l’autopista i arribarem a una rotonda amb el nom de “Calafat”, sortirem de la rotonda per la dreta en direcció al mar i més endavant veurem un descampat on es pot aparcar. Unes escales ens duran fins al principi del nostre camí ja marcat amb les senyals del GR-92 (també trobarem senyals de color blau que indiquen el mateix camí que ens interessa).


Itinerari: Cala Calafat. Es travessa i es va a ran de mar.

Cala Trebol (Cala Sures, Cala Lorribell i Cala Calafató). Es travessen.

Es davallen unes escales i es baixa a la cala Sant Jordi, es travessa i es va a la dreta per la costa.

Durant segles, l’anomenat “Desert d’Alfama” va ser una costa deshabitada i molt perillosa, ideal per a les emboscades de bandolers i corsaris. Al port natural de Sant Jordi d’Alfama, s’hi amagaven els vaixells pirates. Al segle XIII, els cavallers de Sant Jordi d’Alfama, l’únic orde religiós militar de cavalleria català, van ser cridats a defensar el desert. I prop del port hi van construir una fortificació des d’on es van lliurar dures batalles.


Castell de Sant Jordi d'Alfama. L’actual castell de Sant Jordi no té res a veure amb l’antic, ensorrat durant la Guerra dels Segadors, però ens serveix de referència per seguir el camí de ronda, enmig de la urbanització de les Tres Cales.

Cala Vidre. Es pren el camí a l'altra punta.

Cala Forn. Es va al sud-oest pel camí costaner. Es segueix recte i s’arriba a una cruïlla.

Cala les Ampolles. A la primera cruïlla es va pel carrer de l’esquerra. Es va recte pel carrer i es baixa per les escales del fons.

Se segueix el camí de ronda.

Els Bufadors. Hi ha uns bufadors de l'aigua del mar. Aquests forats, els dies de temporal de Llevant l’aigua entra amb força per sota la roca i surt disparada uns quatre o cinc metres.


Als pocs metres es deixen unes escales a mà dreta, es davalla a l’esquerra. Se segueix costejant pel camí de ronda. Cala Mosques.

Es va a l'oest i es baixen unes escales. Platja Torrent del Pi. La desembocadura forma un petit estany.


Es baixa cap a la capçalera del barranc, es gira a l’esquerra i es va pel camí de ronda. Es baixa a la platja per unes escales.


Platja Xelín. Poc més enllà apareix la més verge de totes les platges de l’itinerari proposat. També és la més àmplia. L’entrada es fa per una rampa, que baixa des de l’aparcament. A la banda esquerra, la platja es va tancant, fins arribar a unes roques de mida gran que a darrera hora de la tarda fan una mica d’ombra. A la part de la dreta també hi ha roques, que la separen físicament de la platja de l’estany Tort. 

Es pugen unes escales cap a la urbanització. En arribar al passeig es va a l’esquerra.

Platja de l'Estany Tort. Es tracta d’una de les platges més maques i confortables de la zona. La llengua de sorra queda flanquejada per dues parets d’altes roques, cobertes de pins. Tot i així, el sol hi toca durant gairebé tot el dia.


Entre l’estany Tort i Pixavaques hi ha un tram de litoral encara més idíl·lic i espectacular, on no es veuen ni edificis ni xalets i on la costa apareix retallada de forma capriciosa. El GR-92 passa per la cala del Cementiri i la cala Ambrosio entre d’altres. En general són cales estretes.


Es travessa la Cala Ambrosio i després la Cala Cementiri i es deixa el cementiri a la dreta.

Uns 300 metres més enllà, s’arriba a la cala de Pixavaques, la més urbanitzada de les cales que hi ha en aquest itinerari. Es va al sud-oest, pel ,camí de ronda seguint el passeig marítim en direcció a l’Ametlla de Mar.

Platja de l’Alguer. La platja de l’Alguer és cent per cent urbana. Tot i que sol haver-hi força gent a l’estiu, és un lloc tranquil.


L'Ametlla de Mar. Plaça del Canó. El GR 92 segueix en direcció sud, però això ho deixem per un altre dia. Ara toca anar a buscar els cotxes i dinar que ja ens l’hem guanyat.


Observacions: Al nord de l’Ametlla de Mar la costa adopta formes suggerents, creant racons de mar poc coneguts, d’accés relativament fàcil i d’una bellesa natural difícil d’imaginar. El sender mediterrani, també conegut com a GR-92,. Permet accedir-hi a peu.

La ruta d’avui ens porta a recórrer petites cales rocoses i a vorejar diversos ports naturals, per senders que discorren enmig de clapes de pins, atzavares i figueres de moro. Aquesta descripció podria correspondre a la Costa Brava, però anirem més al sud, a Tarragona, a la costa que separa l’Hospitalet de l’Infant del Delta de l’Ebre. Al llarg d’uns trenta quilòmetres, seguint les marques del GR-92, el sender del Mediterrani, qualsevol punt de partida és bo per descobrir la bellesa d’aquest paratge tarragoní, un tram costaner que en algunes ocasions sembla quasi lunar. Us proposo una ruta d’uns nou quilòmetres que comença al sud del poble de Calafat i acaba al poble de l’Ametlla de Mar.

Des de la platja de Xelin i fins a la platja de l’Alguer, hi ha una hora i escaig de passejada tranquil·la pel GR-92. En aquest darrer tram, d’aproximadament tres quilòmetres, les roques queden disposades de forma caòtica per l’erosió, que ha format un paisatge que convida a caminar sense presses, descobrint racons únics i irrepetibles.

L'itinerari proposat coincideix amb el GR 92 "Sender Mediterrani". Se surt de Calafat per la costa cap al sud, en direcció a l’Ametlla de Mar. Sempre que és possible es camina arran de mar; pels antics camins de ronda, tot creuant les cales on els corsaris barbarescos provaven de desembarcar d'amagat dels cavallers cristians de l'orde de St. Jordi d'Alfama. Després de passar prop de les pedres del castell actual (segle XVIII), s'arriba a l'Almadrava on, fins fa poc temps, encara s'hi desplegaven les xarxes per pescar les valuoses tonyines de la Mediterrània.

El camí va seguint sempre la línia de la costa, tot i que en ocasions passa pel mig d’urbanitzacions. Cal seguir en tot moment les marques vermelles i blanques del GR-92 (o unes de blaves) per no perdre’ns.

Aquest sender travessa un dels darrers trams verges de la costa tarragonina. Fixeu-vos-hi bé perquè qualsevol dia poden desaparèixer. A la majoria de llocs com aquests hi ha projectes urbanístics i és possible que d’aquí a uns anys el paisatge ja no sigui el mateix.

Fa poc més de dos-cents anys que uns pescadors valencians es van aventurar a establir-se en aquesta costa abandonada. A poc a poc va anar creixent el poble de l’Ametlla de Mar, que es va omplir de pescadors calafats i marxants de peix.

A l’Ametlla hi feinegen avui més d’un centenar de barques, entre les d’arrossegament, les tonyineres o les de cèrcol, entre d’altres. La ruta passa just a tocar la Llotja, i si hi som  a l’hora, veurem com el peix fresc arriba al port.

Els pescadors més vells recorden les vegades que van haver d’insistir perquè es construís un port que els guardés de les tempestes. No fa tants anys, ben bé fins als quaranta del segle passat, les barques s’havien d’arrecerar al port natural de l’Estany, a uns tres quilòmetres al sud del poble, un refugi que ja havien utilitzat els romans. El peix l’havien de portar a casa amb barquetes petites, amb carros o amb paneres que duien sobre el cap.

Caldrà disposar d’un cotxe al final o agafar un taxi per tornar a Calafat a recollir els cotxes que haurem deixat.

Dinarem al restaurant La Gramola, c/. Prim, 1 (al costat de la Plaça Nova) de l’Ametlla de Mar. Tel. 647 61 54 38. Interessant menú degustació per 21.- Euros amb begudes incloses. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.