dimecres, 21 de desembre del 2016

El salt del Sallent de Sant Privat d’en Bas (1.290 m.)

Dissabte 17 de desembre de 2016

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca de la Garrotxa.

Temps aproximat: 5 h.

Desnivell: 950 m. (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i per la AP-7 anirem en direcció a Girona, sortint a la sortida de Vic per agafar la C-17 en direcció a Vic. Abans d’arribar, ens pararem a fer el tallat al lloc que ja sabeu....

Després seguirem per la C-17 fins a la sortida 69 on agafarem la C-37 passant per Sant Andreu de la Vola, Joanetes, Les Preses i Sant Privat d’en Bas. Un cop a Sant Privat, seguirem fins a l’àrea recreativa Els Pins o d’en Xurri, situada a poc més d’un quilòmetre del nucli de Sant Privat d’en Bas, (proveïda de taules, cadires i una font) on aparcarem.


Itinerari: Començarem a caminar des de l’aparcament de l’àrea recreativa (604 m.). En aquest punt val la pena observar detingudament la pineda que dóna nom al lloc, formada per pi de Monterrey o pi insigne (Pinus radiata = Pinus insignis) una espècie de pi de 3 fulles o acícules (els nostres pins tenen 2 acícules) originària de Califòrnia que va ser introduïda a Catalunya a la dècada de 1930, i que pot arribar fins a 30 m. d’alçada. 



Cal anar seguint la pista que continua paral·lela al riu Gurn (principal afluent del Fluvià), després de passar una cadena que impedeix el pas als vehicles.

Immediatament després trobem el cartell indicador del  camí dels Matxos (0:10 h – 633 m.), el cartell indica una hora fins al salt, però deu ser pel Kilian Jornet.... la gent normal trigarem 1 h. 30 m.. Deixarem la pista enrere i agafarem aquest corriol senyalitzat amb marques de pintura groga.




Caminarem per un bosc d'arbres caducifolis - avellaners, algun castanyer i roures - amb un sotabosc de boix. El corriol normalment està enfangat i ple d'arrels, cal anar en compte.

Pujarem en direcció S, en paral·lel al torrent. Superarem un desnivell d'uns 100 m. i creuarem el torrent de les Olletes. A partir d'aquest punt ens endinsarem plenament a la fageda. El camí gira cap al NO i arribarem a una cruïlla. Nosaltres agafarem el camí esquerre (0:45 h – 751 m.). Pujarem progressivament i arribarem a una zona amb grans blocs de roca coberts per molses i heures.


Continuarem pujant per l'interior de la fageda, per un camí a estones empedrat i seguint en tot moment les marques grogues de pintura. Estarem recorrent l'anomenat camí dels Matxos. El matxo és un animal resultant de l'encreuament entre un cavall i un ase, que es caracteritza per ser molt fort i resistent i que tradicionalment s'utilitzava per transportar el carbó i la fusta que s'extreia dels boscos.








Avançarem per sota dels cingles de les Olletes, enmig d'un ambient salvatge i feréstec. Al cap de poc travessarem el torrent de Xerrics i ens trobarem un mirador des d'on podrem admirar tota la vall secundària de la riera de Gorners, que s'estén just a davant nostre, amb la serra de Freixeneda i les Rovires de l'Amat al fons. Després de creuar el torrent del Ginebrar el camí planeja una estona i arribarem a la  intersecció amb el camí de Joanetes (1:15 h - 1.031 m.). Si seguíssim aquesta pista cap a l'esquerra, arribaríem al santuari de Santa Magdalena del Mont, situat a sobre de la cinglera i des d'on podríem gaudir d'una extensa panoràmica de tota la vall d'en Bas, ho deixarem per un altre excursió.

Per anar cap al Salt de Sallent, nosaltres hem de seguir la pista forestal cap a la dreta.

Deixarem enrere la fageda i al cap d'uns 15 minuts arribarem al  trencall del mirador (1:30 h - 1.020 m.). Agafarem el camí de la dreta i deixarem enrere les marques de pintura groga que havíem seguit durant tota la pujada. Anirem seguint les indicacions dels cartells i algunes estaques de fusta.

Un corriol ens portarà fins al lloc on hi ha el mirador del Salt de Sallent (1:35 h - 1.002 m.). Des d'aquí les vistes de la cascada són espectaculars! Amb una caiguda de més de 80m, en aquest punt la riera de Sallent aboca les seves aigües cap al fons de la vall, on ha excavat l'anomenat gorg del Diable o del Dimoni. Cal anar en compte i no acostar-nos massa al precipici.




Després de gaudir d'aquest majestuós escenari, continuarem la ruta vorejant la cinglera per un camí ben definit. Creuarem el torrent de les Cavorques i la pròpia riera de Sallent just per sobre de la  cascada del Salt de Sallent (2:00 h – 999 m.). Atenció: hem de vigilar de no relliscar amb les lloses de pedra mullades, tenim el precipici molt a prop. Depenent de l'aigua que baixi, potser caldrà que ens descalcem per travessar la riera. En qualsevol cas, és recomanable no creuar-la si el corrent d'aigua és massa fort, una relliscada podria comportar-nos greus conseqüències.












Des del capdamunt del salt d'aigua, la panoràmica que tenim de la vall d'en Bas és immillorable: en primer terme hi veiem els dos vessants de la vall i, més enllà, observem el pla d'en Bas amb la zona volcànica al fons; podem distingir-hi un turó arrodonit: és el volcà del Croscat, l'emblema del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa juntament amb la popular fageda d'en Jordà.

Continuarem avançant, ara per una zona de prats, tot resseguint la cinglera pel costat d'un filat metàl·lic fins que arribarem a una intersecció i una porta metàl·lica (2:30 h - 1.029 m.). A sobre, amagada entre la roureda, ens queda la masia de Sallent, que dóna nom al salt. Cap a l'esquerra surt un camí que ens conduiria fins a Vidrà passant pel coll de Siuret.


Aquest tram és bastant planer al principi, però després d’una suau rampa i de deixar el quasi imperceptible cim dels Gronys (1.290 m.) a l’esquerra, arribarem a l’encreuament. La pista per on caminem rodeja la serra de Freixeneda pel vessant sud i porta fins al ja esmentat coll de Siuret o de Ciuret. A l’encreuament cal prendre el camí de la dreta, primer ample, però aviat es transforma en un sender que travessa uns vells camps i en contínua baixada.

El camí ens porta fins al gran freixe, imponent exemplar de Fraxinus excelsior, de quasi 5 m. de perímetre amb un volt de canó  a 1,30 de terra (o perímetre de tronc) mesurat de 4,92 m (2016.12.17). En feia 3,88 (l’any 1989). La casa de Freixeneda queda uns metres més enllà, però val la pena acostar-s’hi per veure’n les dependències exteriors i poder fer-se una idea del seu funcionament en èpoques no gaire llunyanes. Més informació a: https://plantipodes-am.cat/fitxes/freixefreixeda.html




Continuant el camí cap a l’oest arribaríem a Collfred, ja al terme de Vidrà (Osona). Just al davant del gran freixe s’inicia un altre camí, aquest en direcció nord, és la ruta que hem de seguir.

Anirem a parar a una pista poc freqüentada. En baixada i després d’uns suaus revolts que envolten uns antics camps de cultius. En un giravolt de la pista, a la dreta, surt un camí marcat amb una fita i pintura de color rosa, que hem de seguir, en baixada. Baixarem pels cingles de Salt de Bot. Anirem sempre pel camí més transitat.

Hi ha dos corriols. Nosaltres hem de seguir el de la dreta. Avançarem per un camí que es va fent més pendent a mesura que perd alçada. L’espessa vegetació impedeix la visió del paisatge, però de tant en tant, alguna clariana entre el fullam ens permet observar la vall del riu Gurn. Creuarem petites torrenteres i alguna desviació que no hem d’agafar.

En el moment en què la pista i el riu es troben, cal creuar el curs de l’aigua i iniciar la baixada pel paratge anomenat Rovires de l’Amat.

05:00 h.: Àrea recreativa dels Pins o d’en Xurri.


Observacions: Molt important: Abstenir-se de fer aquesta excursió si plou o ha plogut els dies abans. El camí està molt enfangat, amb arrels al terra, i cal travessar rieres que poden dur força aigua. Nosaltres ho vàrem fer en aquestes condicions i no vàrem poder fer la ruta aquí ressenyada i ens vàrem veure obligats a fer una gran volta, seguint la pista fins a la zona dels Gorners on hi viuen algunes persones i aquí agafar el camí (novament senyalitzat en groc) que porta fins a Sant Privat d’en Bas. En total vàrem caminar 8 h., 23 km. 1.100 m. de desnivell i vàrem travessar cinc torrenteres amb aigua, en alguna d’elles fins als genolls, amb el risc que representa. Resulta bàsic anar ben equipats i dur calçat, mitjons i roba de recanvi.

Recorregut fet en realitat









Sant Privat d’en Bas és una petita població de la Garrotxa que el 1968 va ser integrada en el municipi de la Vall d’en Bas. Els seus habitants (una mica més de 300) es distribueixen en un petit nucli al voltant de l’església i en diverses cases disseminades al llarg de la carretera que porta a les Preses.

Fora dels límits de la zona volcànica, la Garrotxa amaga altres indrets d’interès, com ara la vall d’en Bas. Un dels nuclis principals és la vila de Sant Privat, on la visita obligada és la plaça Major i l’església, dipositària d’una autèntica relíquia romànica en forma de pica baptismal.

Aquest cop, la proposta és de la d’endinsar-nos en una vall plena de contrastos, tot caminant pels paratges d’en Bas, a la Garrotxa. Un elegant itinerari que discorre per l’espectacular muralla de l’obaga del Puigsacalm, la bucòlica fageda de les Olletes i la harmonia sense preses del salt del Sallent.

La vall d’en Bas, amaga un paisatge ple de contrastos de la natura: els camps de conreu s’alternen amb gorgues, alzinars, rouredes, fagedes i salts d’aigua. Una proposta per sentir la remor de l’aigua i passejar per boscos.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4355648 (no coincideix exactament amb la ressenya)

L’anècdota és que al país, tenim diferents “salts de Sallent”:

1.     El de l’excursió aquí proposada, a Sant Privat d’en Bas (Garrotxa)
2.     A Rupit (Osona)
3.     A l’Espunyola (Berguedà)

Dinarem al restaurant Can Turó de Sant Privat d’en Bas, tel.: 972 69 34 52. Serveixen dinars fins a ben tard, es menja bé i són molt bona gent. Està situat uns 300 m. més amunt d’on hem aparcat els cotxes.